Hi ha una cosa que
ens hauria de preocupar…
I tu..., què en penses?
A) Hi ha coses molt més importants que això.
B) No em preocupa gaire. Les ulleres (o lentilles) són còmodes.
C) No s’hi pot fer res: és inevitable.
D) Avui dia, la cirurgia és la solució.
E) Mai no m’ho he plantejat.
F) Em preocupa. Què s’hi pot fer?
VOLS APRENDRE
A VEURE-HI
MILLOR ...
sense ulleres, lents de
contacte ni operacions ?
“Veure-hi bé és un art que
es pot ensenyar i aprendre.”
(Aldous Huxley, The art of seeing 1942)
LA REEDUCACIÓ VISUAL
És una pràctica natural que permet veure-hi millor a mesura que
s’entrenen els ulls.
Es tracta d’una tècnica efectiva, a l’abast de tothom, per a qualsevol
problema de refracció o de binocularitat:
• astigmatisme
• estrabisme
• hipermetropia
• miopia
• presbícia
(vista cansada)
Qui és el pare del mètode?
L’oftalmòleg americà William Bates (1860-1931)
“En el millor dels casos, gairebé es pot afirmar que les ulleres no són més
que un substitut molt insatisfactori de la visió normal” (1919)
HÀBITS VISUALS
DOLENTS
BONS
• Fixació (mirada estàtica)
• Moviment
• Difusió (visió global)
• Centralització (percepció
dels detalls, visió perifèrica)
• Esforç (tensió)
• Relaxació (descans)
MOVIMENT
CENTRALITZACIÓ
RELAXACIÓ
bany de sol
mètode de les palmes
6 CONSELLS BÀSICS
1. Parpellejar i desplaçar la mirada de manera contínua i automàtica.
2. Respirar amb calma, contínuament. Badallar de tant en tant.
3. Mirar de prop i de lluny coordinant la ment i els ulls.
4. Recórrer amb interès l’objecte que mirem.
5. Acceptar la visió sense esforç.
6. Tancar sovint els ulls per tal que descansin.
OFTALMOLOGIA: MALALTIES OCULARS / CIRURGIA
ÒPTICA (OPTOMETRIA): ULLERES I LENTILLES, TERÀPIA
VISUAL ESPECÍFICA
Punt de vista parcial, local
REEDUCACIÓ VISUAL:
UTILITZACIÓ “NATURAL” DELS ULLS
Punt de vista global (holístic)
Què és un(a) educador(a) visual?
És un(a) professional capaç d’ajudar les persones a
millorar la seva vista amb mètodes naturals, estimulant els
seus recursos vitals i la utilització responsable dels seus
ulls.
UN CAS PRÀCTIC
Presbícia (vista cansada)
Un señor, de cincuenta y cuatro años, es présbita. Es vendedor y nunca lleva gafas, pero
comprende que su condición interfiere en su trabajo.
Hace quince minutos de palmeo dos veces al día, y luego realiza ejercicios de los músculos
oculares; después lee un periódico colocándolo lo más cerca que puede sin que se produzca
tensión, moviéndolo de vez en cuando de modo que lo impreso resalte más claramente; parpadea
de forma regular. Aumenta el tiempo que pasa conforme su vista mejora (…).
Realiza ejercicios de cuello por la mañana y por la noche (…), y salpica los ojos con agua fría varias
veces al día. Su progreso es continuo, y a las tres semanas de haber empezado el tratamiento su
vista casi ha vuelto a ser normal. En unas cuantas semanas más su curación se habrá completado.
(Harry Benjamin, Recupere la visión sin gafas, 1974)
MÉS INFORMACIÓ
reeducaciovisual.com
Josep Maria Calpe
Educador visual reconegut per l’Associació Italiana per a l’Educació Visual (AIEV)
Descargar

Presentació - Reeducació visual