ARQUITECTURA
SEGLE XIX
ARQUITECTURA







1. El segle de la industrialització
2. Arquitectura historicista
3. Pervivència de Roma
4. L’arquitectura del ferro
5. L’escola de Chicago
6. William Morris: Les arts and crafts
7. El modernisme
- Els grans renovadors
- El modernisme a Catalunya
1. El segle de la industrialització
Dues línies d’acció: arquitectura-art (interés
per les formes) arquitectura-enginyeria (interès
per la tècnica)
panorama complex
 Factors: a) Romanticisme (enfront de la raó i el

neoclas.)
b) Colonialisme (exotisme)
c) Noves necessitats (obres públiques,
indústries...)
d) Nous materials
Pavelló reial de Brighton




De John Nash (18181821)
La columna de ferro es
fa servir per primer
cop en edificis
representatius.
Inspirat en l’Índia de
l’Imperi Britànic
Dissociació entre
estètica i nous
materials
2. L’arquitectura historicista


Busquen en les fonts
medievals l’arrel de la
seva personalitat. El
gòtic serà l’estil més
difós (Neogòtic):
oposició a l’art oficial
classicista.
Restauracions
“estilístiques”: Violetle-Duc
Violet-le-Duc

Restauració i
intervenció a la
Catedral gòtica de
Notrê Dame (Paris)
Violet-le-Duc

CARCASONNE
3. La pervivència de Roma

Subsistència d’una
arquitectura fidel al
passat clàssic (sobretot als
països mediterranis): Columnes,
entaulaments sobre estructures
clàssiques..

Només la decoració
delata un nou
barroquisme (lluny del
rigor neoclàssic)
(Opera de Paris, de Charles
Garnier)
4. L’arquitectura del ferro



S. XVIII ja s’utilitzava
1777 primer pont de
ferro de món: el de
Coalbrookdale
(Anglaterra)
Violet-le-Duc l’utilitza
en les seves
estructures
neogòtiques
Cyrstal Palace de Paxton
(Londres)



Importància de
l’arquitectura del ferro
gràcies a les
exposicions
universals (Exigien
grans pavellons
desmuntables i de material
reaprofitable)
Orgull del país
organitzador
Londres 1850-51
La Galerie des Machines
De Dutert i Contamin
Paris 1889
Grans dimensions (420m
de llarg per 115
d’ample) a partir d’un sol

arc format per dues mitges
paràboles articulades al punt
d’unió) Obertura més gran
construïda fins el moment en
arc o cúpula
La tour Eiffel
De Gustave Eiffel
1889
300m d’alçada
Criticada per molts dels
seus contemporanis
Model totalment genuí,
sense referències al
passat.

5. L’escola de Chicago




EEUU nació jove, no
limitada per cap tradició
constructiva
Escola americana més
important d’arquitectura
del darrer terç del segle
XIX (a partir incendi de
1871) Funcionalisme
Creació del GRATACEL
L.H. SULLIVAN
(magatzens Carson, 1889)
6. Les Arts and Crafts (Societat d’arts
i oficis)



Moviment anglès de
mitjan s. XIX promogut
per WILLIAM MORRIS
Rebuig del maquinisme
(resultant de la
industrialització) que
ofegava la sensibilitat i
iniciativa creadora
Retorn a l’artesania i a
l’estil rural
Red house
7. El Modernisme
a)
b)
c)
Característiques generals
Els grans renovadors
El Modernisme a Catalunya
a) Característiques generals

Factors condicionants
 Insatisfacció davant l’eclecticisme
(barreja d’elements estilístics diversos)
 Alternativa del moviment Art and Crafts
 Nombre creixent d’arquitectes que
utilitzen els nous materials amb una
llibertat absoluta

Causes, dates i noms diferents a cada país
europeu
 Bèlgica i França
Art Nouveau
 Alemanya
Jugendstil
 Austria
Wiener Sezession
 Itàlia
Liberty
 Espanya
Modernisme


Forta individualitat: Dificultat per definir el
moviment i trobar un ideari comú, perquè els
artistes van crear llenguatges expressius propis
En comú:
 Desig de crear una nova estètica amb formes
noves (gràcies a la tècnica) = pont entre tradició
i modernitat...
 Concepte subjectiu de bellesa
 Originalitat versus academicisme
 Font d’inspiració: natura i fantasia (allò
ondulant i fugaç: predomini de la línia corba)
b) Els grans renovadors
VICTOR HORTA (Bèlgica)
 MACKINTOSH (Escòcia)
 OTTO WAGNER (Àustria)

MACKINTOSH




Harmonia de colors
tènues amb formes
lineals de gran bellesa
Influència de Morris
Arquitectura
grandiosa, però
serena...
Senzillesa i lògica
Hill House
OTTO WAGNER


Sezession Vienesa
Llibertat absoluta
quant a la recerca dels
espais exteriors i
interiors (creativitat en
la decoració)
VICTOR HORTA (Casa Tassel)




Capdavanter del
Modernisme a Europa
Casa per l’enginyer Tassel
a Brussel·les
Fonaments d’un nou
vocabulari, llibertat de
formes, però tot molt
estudiat...
Concepció global de
l’espai habitable (mobles,
terra, escales...)
Casa del Poble
Sense paraules...
c) El modernisme a Catalunya
Concepció estètica a partir del desig de
crear un art nacional propi (moviment
anterior: la Renaixença)
 Afecta a arts menors i majors
 L’arquitectura tindrà més transcendència
 Domenech i Montaner
 Puig i Cadafalch
 Antoni Gaudí

Lluís DOMÈNECH I MONTANER
(1850-1923)

Editorial Montaner i
Simón (1879)
actualment seu de la
Fundació Tàpies
Lluís DOMÈNECH I MONTANER


Castell dels Tres
Dragons del Parc de la
Ciutadella (actualment
museu de Zoologia)
Restaurant de l’expo
de Barcelona del 1888
Lluís DOMÈNECH I MONTANER

Hospital de Sant Pau
de Barcelona
Lluís DOMÈNECH I MONTANER





Palau de la Música de
Barcelona
Seu de l’Orfeó Català
1905-1908
Magistral ús del vitrall
Gran claraboia de
vidre en forma de
cúpula invertida
Façana Principal

Palestrina, Bach i Beethoven
Seu de l’Orfeó Català
Miquel Blay
Escultures de Pau Gargallo
Música popular ...
Música culta...
Casa Milà (Gaudí)
Casa Batlló
Paisatges de la Capadòcia (Turquia)
Arquitectura expressionista
alemanya:
Torre Einstein (Postdam) d’Erich Mendelsohn
(1917-1921)
Interior de la fàbrica de barrets de Luckenwalde
(1919-1920)
Descargar

12. Arquitectura segle XIX.