Els Desequilibris
Territorials
La Diversitat Regional
Causes
1. Naturals: Clima; Relleu; Paisatge
2. Històriques
3. Humans: Població, Educació i formació; Tasses d’atur
Econòmiques
4. Polítiques
ELS EFECTES NEGATIUS DE LA DIVERSITAT REGIONAL
TENEN COM A CONSEQÜÈNCIA:

ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
Per a solucionar aquest problema s’estableixen polítiques regionals
de cohesió interterritorial per a ajudar a les regions menys afavorides:
Fons estructurals de la Unió Europea
Fons de cohesió (Unió Europea)
Fons de compensació territorial (U.E.)
ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS
 Existeixen desequilibris socioeconòmics i
demogràfics entre les comunitats autònomes i
dins d’elles
 Les causes són les condicions naturals diferents i
la desigual distribució dels recursos, la
localització de les activitats econòmiques més
dinàmiques en cada moment històric i les
actuacions humanes, que han acabat per
accentuar-les.
Económics: S’observen en la
capacitat productiva i es
mesuren amb el PIB i el PIB per
cápita
Indicadors de
desequilibri
Demogràfics: Es manifesten per
la densitat de població. Es
mesuren amb la densitat de
població
Desequilibris socials: Es
reflecteixen en la renda
disponible en els llars i el nivell
de benestar. (Educatius, salut…)
L’origen dels desequilibris actuals
Des de’l segle XIX fins el principi de la crisis
econòmica de 1975,el factor fundamental
del desequilibri va ser la localització de la
indústria moderna.
Árees més desenvolupades:
Perifèria Cantàbrica; Madrid;
Litoral Mediterrani;
Vall de l’Ebre i Balears.
L’origen dels desequilibris
actuals
Economia
• Major creixement del PIB i del
PIB per cápita. Atrauen matèries
primeres, fonts d’energia i capitals
Demografia
• Augmenta la densitat de població.
Reben població de l’interior
peninsular
Social
• Increment de la renda.
• Millora del nivell de vida.
Árees menys desenvolupades: Interior peninsular.
Excessiu pes del sector primari i escassa
industrialització.
Terreny
econòmic
Terreny
demogràfic
Terreny
social
• Creixement del
PIB i del PIB
per càpita a un
ritme menor
• Despoblament
• Envelliment de
la població
• Escasses
infraestructures
i serveis
A partir de la crisi de 1975 es produeixen canvis
importants:
La crisi econòmica de 1975 va acavar amb la primàcia de la indústria com factor
explicatiu dels desequilibris territorials; les regions industrials patiren una greu
crisi, especialment aquelles que es dedicaven als sector madurs: siderúrgia,
naval…
Terreny
econòmic
• Descens del
creixement del
PIB
• Van deixar de
Terreny
atraure
demogràfic immigrants
La crisi va afectar menys a les regions amb menor pes industrial:
Galicia i Múrcia per tenir una major participació el sector primari;
Madrid, Balears i Canàries per poseer un equilibri dels tres sectors.
Com a conseqüència de la crisi, es va frenar el procés de concentració
espacial de la producció i de la població en les árees més
industrialitzades, donant lloc a un nou model de desequilibris territorials
El desequilibris territorials actuals
 La indústria perd pes com factor de desenvolupament:
reestructuració de sectors tradicionals, tendència a la
descentralització.
 Els serveis avançats, la innovació i l’alta tecnologia es
converteixen en factors principals de desenvolupament:
especialització del sector terciari, existència d’activitats
innovadores, mà d’obra d’alta qualificació, i importants
inversions en tecnologia i formació.
 L'existència d’estos nous factors conformen tres tipus de
territoris:
El desequilibris territorials actuals
Madrid, Pais
Basc, Litoral
Mediterrani, i
Vall de l’Ebre.
Eixes en declivi
Espais menys
desenvolupats
• Creixement del PIB. Difusió de la Població.
Renda bruta familiar per damunt de la mitjana
• Litoral Cantàbric
• Creixement del PIB per davall de la mitjana.
• Població en retrocés
• Disparitat de la renda disponible
• Extremadura, les dues Castellas, Galicia,
Andalusia i Múrcia.
• PIB per davall de la mitjana, excepte en Múrcia
i Andalusia.
• Disparitat demográfica.
• Carències socials.
Contrastos espacials
Diferència de superficie
Diferències naturals; Meseta-Litoral
P.I.B. Per cápita. 2011. CC.AA.
P.I.B. Per cápita. 2011 CC.AA.
Espanya = 100
P.I.B. per cápita, comparativo de paises U.E.
U.E. = 100
Mercat laboral
Tasa d’atur 1976-2011
R+D+(i) Any 2010.
Espanya:1’39 % del P.I.B. U.E. : 2%
Sanitat
Educació i cultura
1.- Polítiques Estatals de reequilibri
(Compensació) territorial.
Polítiques Estatals de reequilibri (Compensació)
territorial
REGIONS AMB UNA RENDA < 75% MITJANA DE LA UNIÓ EUROPEA
EL FON ES DEDICARÁ A ACTIVITATS PRODUCTIVES
REGIONS QUE REBEN ESTOS FONS:
• CASTELLA LA MANXA. GALICIA. ANDALUSIA. MÚRCIA. ILLES
CANÀRIES. COMUNITAT VALENCIANA. EXTREMADURA. ASTÚRIES.
2.- Polítiques Comunitàries per a REDUIR LES
DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES
•Indicadors per a mesurar les diferències entre regions:
PIB per habitant/ taxa de desocupació/ protecció social
•Instruments:
FONS ESTRUCTURALS.
•Principals beneficiaris: Regions amb PIB per habitant < 75% mitja
comunitària. FONS FEDER.
Dirigit a regions agràries i industrials en declivi, regions pesqueres i
regions urbanes amb problemes.
A aquest fons van sumar-se:
FONS SOCIAL EUROPEU (F.S.E.)
FEOGA (Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrìcola)
IFOP (Instrument Financer D’Orientació de la Pesca)
FONS DE COHESIÓ: Instituit pel Tractat de Maastricht (1992).
•Finalitat: Ajudar als països menys rics durant el procés de creació de la
Unió Econòmica i Monetària.
•Beneficiaris: Països amb una renda per càpita inferior al 90% de la
mitjana del PIB de la Unió.
Disparitats regionals en la UE-27 PIB/per cápita
(EPA), 2005
Política Regional Comunitària. Objectiu de Convergència i
Objectiu Competitivitat regional i ocupació
Periode 2007-2013
a) Objectiu de Convergència: 84 regions amb un PIB
per habitant inferior al 75% mitjana comunitària. També cal contar
amb 16 regions (phasing-out), que superen lleugerament el 75% per
efecte estadístic –Astúries- , al haver-se ampliat la Unió Europea amb
nous membres.
España: Andalucía, Castilla-La Mancha, Extremadura, Galicia
b) Objectiu de “competitivitat regional i d’ocupació”: dirigit a totes
les regions de la Unió no subvencionades en el marc de l’objectiu de
convergència. Son regions que han superat recentment el llindar del
75% del PIB de la UE de 15 membres abans de l’ampliació. Rebran,
fins el 2013 una ajuda transitòria progressiva. (Regions phasing-in).
España: Canarias, castilla León i Comunidad Valenciana.
Política Regional Comunitària. Objectiu de Convergència i Objectiu
Competitivitat regional i ocupació
Fons regionals. Distribució
FONS EUROPEU DE
DESENVOLUPAMENT REGIONAL
(FEDER)
La finalidad del FEDER es fortalecer la cohesión económica y social en la
Unión Europea corrigiendo los desequilibrios entre sus regiones. En
resumen, el FEDER financia:
•Ayudas directas a las inversiones realizadas en las empresas (en particular
las PYME) para crear empleos sostenibles.
•Infraestructuras vinculadas especialmente a la investigación y la innovación,
a las telecomunicaciones, al medio ambiente, a la energía y el transporte.
•Instrumentos financieros (fondos de capital de riesgo, fondos de desarrollo
local...) para apoyar el desarrollo regional y local y favorecer la cooperación
entre las ciudades y las regiones.
•Medidas de asistencia técnica.
Fons de Cohesió
El Fondo de Cohesión ayuda a los Estados miembros cuya renta nacional bruta (RNB)
por habitante es inferior al 90% de la media comunitaria a reducir su atraso
económico y social así como a estabilizar su economía. Apoya acciones en el marco
del objetivo "Convergencia" y en adelante depende de las mismas normas de
programación, gestión y control que el FSE y el FEDER.
Para el período 2007-2013, el Fondo de Cohesión concierne a Bulgaria, Rumania,
República Checa, Chipre, Estonia, Eslovaquia, Eslovenia, Grecia, Hungría, Letonia,
Lituania, Malta, Polonia y Portugal. España se encuentra en una fase transitoria, ya
que su RNB por habitante es inferior a la media de la Europa de los 15.
El Fondo de Cohesión financia acciones que se inscriben en los siguientes ámbitos:
• Las redes transeuropeas de transportes, en particular, los proyectos prioritarios de
interés europeo en definidos por la Unión.
• El medio ambiente. A este respecto, el Fondo de Cohesión también puede intervenir
en proyectos vinculados a la energía o a los transportes, siempre que éstos presenten
ventajas manifiestas para el medio ambiente: la eficacia energética, el recurso a las
energías renovables, el desarrollo del transporte ferroviario, apoyo a la intermodalidad,
fortalecimiento de los transportes públicos, etc.
Descargar

Els Desequilibris Territorials - geohistoria-36