Lliçó 13
El Salari Mínim
Next
page
Demanda derivada

La demanda de treball és una demanda
derivada.
 La
demanda de treball es deriva de la
demanda del producte que el treball
ajuda a produir.
 La demanda de treball depèn de:
 La
productivitat del treball.
 El valor de mercat del producte.
 Si la productivitat del treball és alta i
el producte és molt valorat, la
demanda de treball serà elevada.
Jump to first page
Funció de producció a
curt termini
Jump to first page
Funció de producció

Suposem que només s’utilitzen 2
inputs: capital (K) i treball (L).

En el curt termini, al menys un input
és fix.

Funció de producció a curt termini:
PTCT = f(K,L), on K és fix.
Jump to first page
• A mida que afegim unitats d’un input
Llei dels rendiments decreixents
variable (treball) a un input fix, el producte
Producte
total s’incrementa . . .
Producte
total
total
80
• . . . primer a un ritme creixent . . .
• . . . i després a un ritme decreixent .
• Suposem una corba del Producte total
és contínua.
Unitats de
l’input
variable
Producte
Total
(Output)
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
0
8
20
34
46
56
64
70
74
75
73
70
60
Producte Producte 50
Marginal
Mig
40
30
20
10
1 2
Jump to first page
3
4 5 6 7 8 9 10
Quantitat de treball
• La corba del Producte Margina primer
s’incrementa (quan el PT creix a un ritme
creixent), assoleix un màxim, i decreix
(quan el PT creix a un ritme decreixent).
Llei dels rendiments decreixents
Producte Mig i
Marginal
16
Producte
• La corba del Producte Mig té la mateixa
forma, però el màxim s’assoleix per a un
nivell de producte superior
Marginal
12
Unitats de
l’input
variable
Producte
Total
(Output)
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
0
8
20
34
46
56
64
70
74
75
73
Producte
Mig
Producte Producte
Marginal
Mig
----8
12
14
12
10
8
6
4
1
-2
----8
10
11.3
11.5
11.2
10.7
10
9.3
8.3
7.3
8
4
PMg sempre creua el
PM al seu màxim.
1 2
Jump to first page
3
4 5 6 7 8 9 10
Quantitat de treball
A: Eficiència del treball és
màxima (PM màxim)
 B: Eficiència del capital és
màxima (PT màxim i K fix 
PM del K màxim)
 L’empresa produeix on les
variacions del treball incrementin
l'eficiència del treball o del capital.
 Fase I: increments de treball
augmenten tant l’eficiència del
treball com del capital.
 Fase III: increments de treball
disminueixen tant l’eficiència del
treball com del capital.
 Fase II: la corba de PMg és la
que genera la demanda de treball a
curt termini.
Fase I

Fase II
Fase III
PT
B
A
Fase de producció
L
PMg
PM
PM
PMg
Jump to first page
L
Demanda de treball a curt termini:
venedor perfectament competitiu
Jump to first page
DL a c/t: competència perfecte

Les empreses contractaran nous treballadors
sempre i quan l’ingrés marginal del seu
producte (IPM) sigui superior al cost
marginal de contractar-lo (CSM).
 Ingrés
del Producte Marginal (IPM):
variació de l’ingrés total generat per un
treballador addicional.
IPM= Ingrés Marginal (IMg) * PMg = p*PMg
 Cost
Salarial Marginal (CSM): és la
variació del cost salarial total generada per la
utilització d’un treballador addicional.

Per tant, l’empresa contractarà fins que:
IPM = CSM
Jump to first page
DL a c/t: competència perfecte
• Suposa una empresa de serveis informàtics que utilitza tecnologia i
treballadors en un mercat perfectament competitiu on cada
unitat d’output té un preu de 200 € (4).
• La columna (2) mostra la corba del producte total a mida que es
contracten nous treballadors (capital fix).
• La columna (6) mostra la variació de l’ingrés total a mida que es
contracten nous treballadors (capital fix).
Producte
IPM
PMg
Total
Unitats de
Ingrés
 IT
Preu
 PT
(TP)
Treball(L) (unitats/setmana)
Total
L
L
(per unitat)
(1)
(2)
(3)
(4)
(5)
(6)
0
1
2
3
4
5
6
7
0.0
5.0
9.0
12.0
14.0
15.5
16.5
17.0
----5.0
4.0
3.0
2.0
1.5
1.0
0.5
200 €
200 €
200 €
200 €
200 €
200 €
200 €
200 €
0
€
1,000 €
1,800 €
2,400 €
2,800 €
3,100 €
3,300 €
3,400 €
---1000
800
600
400
300
200
100
Jump to first page
DL a c/t: competència perfecte
Salari
• L’empresa contracta treballadors
sempre que IPM = w. Per tant, la 1000
corba de l’IPM és la corba de
demanda de treball a curt termini 800
de l’empresa.
• A curt termini la pendent és
negativa ja que el PMg del treball
es redueix a mida que s’utilitza
més treball amb una quantitat fixe
de capital.
600
400
200
IPM=DL
1
2
Jump to first page
3
4
5
6
7
L
Empresa perfectament
competitiva
• Si l’empresa contracta en un
mercat de treball perfectament
competitiu, és ‘salariacceptant’: s’enfronta a una
corba d’oferta de treball,
SL=CMS=PL, perfectament
elàstica a W0.
W
SL = CSM = PL
W0
• Per tant, l’empresa contracta L0
unitats de treball a un salari W0.
(IPM = CSM)
DL = IPM = VPM
L0
Jump to first page
L
Oferta de treball de mercat
• Tot i que l’empresa competitiva
s’enfronta a corbes d’oferta de
treball perfectament elàstiques . .
W
SL
• . . . i que els individus poden
tenir corbes d’oferta de treball
que tornen enrera . . .
• . . . les corbes d’oferta de
treball del mercat acostumen a
tenir pendent positiva.
L
Jump to first page
Equilibiri
• En condicions perfectament
competitives, tindrem equilibri a
un salari W0 i un nivell
d’ocupació de L0.
• Per salaris menors (Wed)
tindrem excés de demanda de
treball.
W
S
Weo
W0
Wed
• I per salaris majors (Weo), excés
d’oferta de treball.
D
• Recordeu que aquest equilibri
representa una assignació
eficient del treball ja que
VPM = W.
L1
Jump to first page
L0
L2
L
Valor del producte marginal

El valor del producte marginal (VPM)
és la producció addicional en termes
monetaris que obté la societat quan
s’utilitza una unitat addicional de treball.
 VPM

= Preu * PMg
Recordeu que en competència perfecte
(demanda del producte elàstica), IMg = Preu.
 Per
tant, VPM = IPM.
Jump to first page
Demanda de treball a curt termini:
venedor imperfectament competitiu
Jump to first page
DL a c/t: competència imperfecte
• Considereu l’exemple anterior en un mercat de competència imperfecta.
• Ara, l’empresa s’enfronta a una demanda de producte amb pendent
negativa (4). És dir, el preu del producte es redueix a mida que
l’empresa incrementa la producció.
Unitats de
treball (L)
(1)
0
1
2
3
4
5
6
7
Producte
Total
(PT)
PMg
L
(2)
0.0
5.0
9.0
12.0
14.0
15.5
16.5
17.0
(unitats/setmana)
IPM
 IT
(per unitat)
Ingrés
Total(€ )
(3)
(4)
(5)
(6)
----5.0
4.0
3.0
2.0
1.5
1.0
0.5
210 €
200 €
190 €
180 €
170 €
160 €
150 €
140 €
 PT
Jump to first page
Preu
0
1,000
1,710
2,160
2,380
2,480
2,475
2,380
L
---1000
710
450
220
100
-5
-95
DL a c/t: competència imperfecte
• En competència imperfecte, la
demanda de treball té pendent
negativa perquè (i) el PMg del
treball és decreixent, i (ii) perquè
l’empresa ha de reduir el preu de
totes les unitats a mida que
incrementa la producció.
Salari
1000
800
• Ara, IPM (= IMg * PMg) < VPM
(= P * PMg), ja que IMg < P.
• La demanda de treball d’una
empresa en competència imperfecta
(IPM) és menys elàstica que la d’una
empresa en competència perfecta
(VPM).
600
400
200
0
VPM
1
2
3
4
5
6
7
L
IPM = DL
Jump to first page
DL a c/t: competència imperfecte



Per tant, ceteris paribus, contractaran a menys
treballadors (recordeu que QM < QCP).
Ara bé, si s’enfronten a un mercat de treball
competitiu, els salaris que paguen no haurien
de ser diferents als de les empreses que actuen
en un mercat del producte perfectament
competitiu.
Els monopolis naturals podrien pagar salaris
més elevats si la regulació a la que estan
sotmesos ho incentiva (e.g. benefici = 0)
Jump to first page
Monopolista (producte)
• Com que el monopolista
s’enfronta a una corba de
demanda del producte amb
pendent, IMg < P.
W
• Per tant, IPM (PM * IM) < VPM
(PM * P), i l’empresa contracta
LM en comptes de LC.
W0
b
c
a
SL = CSM = PL
• Això genera una pèrdua
d’eficiència d’ abc.
DC = VPM (PM*P)
DM = IPM (PM*IM)
LM
Jump to first page
LC
L
Monopsoni en el mercat de treball
• S’enfronten a la corba d’oferta de
treball del mercat (pendent
positiva).
• El CMS > W
• L’empresa contracta fins que el
CMS = IPM (LM).
• El salari que ha de pagar per
contractar LM treballadors és WM.
W
• En condicions competitives,
WC
contractaria LC treballadors a un
salari de WC.
• Per tant, un monopsonista
CMS
SL
WM
contracta menys treball a salaris
inferiors.
IPM=DL
• A WM el monopsonista voldria
contractar LD treballadors. Per tant,
tindrà una sensació d’escassetat de
mà d’obra. Però, per altra banda,
no està disposat a incrementar el
salari per sobre de WM !
LM
Jump to first page
LC
LD
L
Monopsoni en el mercat de treball
Situacions que originen monopsoni


Monopsoni local: empresa que contracta tota la
mà d’obra d’un poble o area. Millor transport
limita els monopsonis locals; reduïda mobilitat
geogràfica el facilita.
Col·lusió entre empreses per no incrementar
sous o per no competir pels treballadors.
És difícil de mantenir quan hi ha problemes
d’oferta de treball en el mercat.
 Alguns esports professionals han permès la
col·lusió (bàsquet i baseball als US)


Empreses que són els únics empleadors d’un
tipus de treball (eg. tècnics especialitzats)
Jump to first page
Elasticitat de la
demanda de treball
Jump to first page
Elasticitat de la demanda de treball

L’ elasticitat-salari de la demanda de
treball mesura la sensibilitat de
l’ocupació davant canvis en el salari.
Ed



Canvi % en
% L
quantitat demandada
= Canvi % en Salari =
% W
Ed > |1| : demanda elàstica
Ed = |1| : demanda elasticitat unitària
Ed < |1| : demanda inelàstica
Jump to first page
Determinants de l’elasticitat

Elasticitat de la demanda de producte
més gran sigui l’elasticitat-preu de la
demanda de producte, més gran serà
l’elasticitat de la demanda de treball
 Implicacions:
 Quan
 Les
empreses amb poder de mercat tenen
elasticitats de demanda de producte menors,
i per tant, demandes de treball menys
elàstiques.
 L’elasticitat de la demanda de producte és
més gran a llarg termini que a curt  la
demanda de treball també és més elàstica a
llarg termini.
Jump to first page
Determinants de l’elasticitat

Proporció dels costos laborals en els
costos totals
 Quan
més gran sigui la proporció de
costos laborals en els costos totals, més
augmentaran els costos totals davant el
mateix increment dels costos laborals 
més gran serà la reducció de Q i L 
més gran serà l’elasticitat de la DL.
Jump to first page
Determinants de l’elasticitat

Substitució per altres factors
 Com
major sigui la possibilitat de
substituir el treball per altres factors,
major serà l’elasticitat de la DL.
 Major
possibilitat de substitució a ll/t
 Ex: DL conductor camions a c/t inelàstica.
A ll/t poden comprar camions més grans.

Elasticitat d’oferta d’altres factors
major sigui l’elasticitat d’oferta
d’altres factors, major serà l’elasticitat de
la DL.
 Com
elàstica:  w   L  K
 SK inelàstica:  w   L  K  pK  L.
 SK
Jump to first page
Evidència empírica

DL bastant inelàstiques
Espanya
USA


curt
-0.2, -0.5
-0.3
llarg
-0.3, -1.2
-0.8
La DL dels treballadors més qualificats
són més inelàstiques.
La DL dels treballadors adults són més
inelàstiques que les dels joves.
Jump to first page
Evidència empírica

Elasticitats creuades
 Elasticitats
(positives) superiors entre
capital i treball poc qualificat que entre
capital i treball molt qualificat.
 Alguns treballs suggereixen elasticitats
negatives entre capital i treball
qualificat (complementaris).
 Elasticitat positiva entre treballadors
joves i adults (substitutius).
Jump to first page
Rellevància de l’elasticitat

Negociacions sindicals
d’increment de salaris més
agressiva si DL és inelàstica, ja que la
possible reducció de l’ocupació és menor.
 Negociació

Salari mínim
reducció en l’ocupació provocada per
un increment del salari mínim serà major
com més elàstica sigui DL.
 La

Subvencions salarials
 Com
més gran sigui l’elasticitat de DL més
gran serà l’increment en l’ocupació generat
per un programa de subvencions salarials
(per aturats de llarga durada, discapacitats)
Jump to first page
Rellevància de l’elasticitat

Programes oficials de formació
 S’haurien
d’orientar cap als mercats de
treball amb una DL més elàstica. Com
major sigui Ed menor serà la reducció
salarial i major el nivell d’ocupació
d’equilibri davant un increment de SL.
Jump to first page
El Salari Mínim
Jump to first page
Legislació
600
• 1990: el SMI dels
treballadors de 16 anys
s’equipara als de 17 anys
400
300
200
100
0
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
euros mes
• 1998: el SMI és el mateix
per tots els grups d’edat
500
16
Jump to first page
17
18+
Evolució del SMI
• El SMI ha crescut per sota
el PIB.
15
12
9
6
3
0
1984 1987 1990 1993 1996 1999 2002
SM
Jump to first page
PIBnominal
Evolució poder adquisitiu SMI
1980
1982
1984
1986
1988
1990
1992
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
• Al 2007 el poder adquisitiu
era 5 punts menor que al
1980
euros mes
• el SMI decreix en termes
reals fins el 2003 (84%).
100
98
96
94
92
90
88
86
84
82
80
Jump to first page
Evolució SMI en relació al
Salari Mig
• el SMI decreix en relació al
Salari mig.
37
35
33
31
Jump to first page
1999
1997
1995
1993
1991
1989
1987
1985
1983
29
1981
percentatge
• Al 2000 el SMI era
només un terç del salari
mig
39
¿qué importancia tienen en la
OCDE?
• SM UE > SM US → SM
destruye empleo en UE
pero no en US ?
• NO. El SM afecta
sobretodo a los jóvenes. US
ha tenido SM para ellos
hasta el 96 y los efectos
estimados sobre empleo son
muy reducidos; muchos
países UE no incluyen a los
jóvenes.
• El SM parece tener mayores
efectos spill-over si los
sindicatos son fuertes: éstos
aprovechan los aumentos
en los SM para demandar
incrementos en salarios →
mayor efecto sobre empleo.
País
Australia
Bélgica
España
Francia
Grecia
Holanda
Portugal
UK
US
Alemania
Austria
Dinamarca
Irlanda
Italia
Suecia
Kaitz
Afect.
Jóvenes
Salario Mínimo
35
5
<21
60
4
<21
35
5
<18 (<1998)
50
12
<18
62
20
No
55
3.5
<23
45
8
<18
40
8.3
<21
33
4
<21 (>1996)
Negociación Colectiva
55
--62
4
-54
6
<18
55
-<21
71
--52
0.2
<21
Jump to first page
¿Es un instrumento útil para
redistribuir?


No tiene consecuencias inmediatas sobre el presupuesto del estado, a
menos que se utilice como referencia para algunas transferencias
monetarias (España y Holanda).
Incrementa los incentivos a trabajar.
Más individuos querrán trabajar a mayores salarios
... pero …
 Puede reducir la acumulación de capital humano, incentivando salidas
del sistema educativo.
 Puede tener efectos negativos sobre la formación (específica) en el
trabajo si los empresarios no pueden trasladar los costes de formación a
los salarios.




Es administrativamente simple … pero difícil y costoso de controlar
(incremento de horas extras, reducción de formación, etc.), sobretodo si
es muy complejo.
Si los grupos involucrados en el funcionamiento son invitados a
negociarlo, tendrán incentivos para ayudar al poder público en el control
y seguimiento.
ALC no identifica claramente los actores que deben monitorizar los SM.
Jump to first page
Efecte negatiu sobre
l’ocupació: Model competitiu
• Al salari mínim Wm, les
empreses contracten Lm en
comptes de L0 treballadors.
• El salari mínim atrau Ls
treballadors al mercat.
• L’impacte sobre l’ocupació (ab)
és menor que l’impacte sobre
l’atur (ac).
• El salari mínim genera una
pèrdua d’eficiència de fae.
• Com més elàstiques són SL i
DL més grans són les
conseqüències sobre l’atur.
SL
W
a
Wm
b
c
e
W0
f
DL
L m L0
Jump to first page
Ls
L
Efecte negatiu sobre
l’ocupació: Monopsoni
• Sense salari mínim, el
monoposonista ocupa L0
treballadors a un salari de W0.
• La introducció d’un salari
mínim transforma al
monoposonista en salariacceptant. Si el salari mínim <
W2 l’ocupació s’incrementa.
• Si el salari mínim és W1,
l’empresa incrementa el número
de treballadors a nivells de
competència perfecta, L1.
• Si el salari mínim és superior a
W1, l’atur serà més gran que per
W0. .Per exemple, a W2 l’atur és
igual a ab.
• Per tant, la introducció d’un
salari mínim pot incrementar
l’ocupació en alguns sectors.
W
CSM
SL = CSMe
W2
a
b
W1
W0
DL = IPM = VPM
L0 L1
Jump to first page
L
Efecto negativo sobre el
empleo

Evidencia empírica no encuentra grandes efectos,
aunque es inconcluyente.
EUA: ambos efectos.
 RU: efectos nulos o positivos
 Holanda: efectos positivos.
 En España y Francia el incremento para jóvenes reduce
el empleo → establecer un SM menor para jóvenes.



Las elasticidades de empleo son reducidas (entre -0.2 y
-0.5).
En países con baja rotación laboral y larga duración
del paro los efectos negativos del SM sobre el empleo
serán más preocupantes. El SM puede dividir a los
trabajadores con salarios bajos en los desafortunados
perdedores (pierden empleo) y los ganadores
afortunados (mayor salario).
Jump to first page
Cobertura incompleta
• Suposa treballs idèntics en
els dos sectors; l’oferta de
treball agregada dels dos
sectors és fix; no hi ha
costos de canviar de feina;
informació perfecta.
• Un salari mínim Wm en el
sector cobert redueix
l’ocupació de C0 a C1.
• Els treballadors desplaçats Wm
del sector cobert cercaran
feina en el sector no cobert,
W0
incrementant l’oferta de
treball en aquest sector.
• L’ocupació total de
l’economia no canvia, però
el salari en el sector no
cobert cau de W0 a Wn.
• La societat pateix una
pèrdua d’eficiència degut a
la mala assignació del
treball (treballadors
desplaçats més productius
en el sector cobert).
Sector No Cobert
Sector Cobert
W0
Wn
DC
D
N
C1 C0
Jump to first page
LC
N0
N1 LN
Efecto negativo sobre el
empleo en ALC

Sector formal: Evidencia empírica acorde con
la teoría neoclásica en mercados competitivos.
Efectos positivos sobre salarios e incrementos
del paro.

Sector informal: Evidencia mixta.
 Este
sector se comporta como el sector formal
(sobretodo en Brasil)
 Salarios menores y mayor empleo, de acuerdo
con la teoría neoclásica en un modelo
económico dual.
Jump to first page
Jóvenes: ¿los más afectados?

Los jóvenes tienen menos formación y experiencia
 más afectados por los salarios bajos.
10% Wm   6% L(15-19) ; (7% mujer, 4.3% hombre)
 10% Wm   1.4% L(20-24) ; (2% mujer, 1% hombre)
 10% Wm   0.9% L(25-54) ; (2.2% mujer, 0.1% hombre)



En la UE los jóvenes representan una proporción
menor y decreciente de los que cobran el salario
mínimo.
Mujeres, trabajadores con contrato temporal y a
tiempo parcial representan una proporción
creciente de los afectados por el salario mínimo.
Jump to first page
Jóvenes: ¿los más afectados?





El patrón en LAC es parecido al creciente
patrón OCDE: jóvenes, poco formados, sector
informal.
Las mujeres no parecen estar más expuestas
que los hombres.
Los autónomos están subrepresentados.
Países con pequeña proporción de la población
afectada: mujeres, jóvenes y poco formados
están muy sobrerepresentados.
Países con gran proporción de la población
afectada: mujeres, jóvenes y poco formados
están subrepresentados.
Jump to first page
Jóvenes: ¿los más afectados?
Jump to first page
Jóvenes: ¿los más afectados?
Jump to first page
No viven en hogares pobres






Evidencia empírica inconcluyente
La mayor causa de pobreza en la UE sigue siendo el
desempleo.
Neumark: el salario mínimo saca de la pobreza a
algunos individuos y mete a otros. El segundo efecto
parece ser superior.
Card & Krueger: 66% de los pobres no trabajan. El
salario mínimo ha reducido, aunque no demasiado, la
tasa de pobreza de los trabajadores (USA, 89-91).
Pero el 50-60% de individuos con salarios bajos
pertenecen a los 3 deciles más pobres (EU).
En ALC gran parte de la población con salarios por
debajo del umbral de pobreza!
Jump to first page
¿Buen instrumento de política?


Alternativa: reducción de los impuestos al
trabajo no cualificado.
El SM será más efectivo siempre que:
 Impuestos
existentes sean altos
 Gran elasticidad de la oferta de trabajo de los
trabajadores con salarios altos.
 Gran efecto renta de los trabajadores con
salarios bajos.
 La demanda de trabajo sea inelástica
 Alta rotación laboral
 Pocos trabajadores con bajo salario pertenezcan
a familias de renta alta.
Jump to first page
¿Buen instrumento de política?

¿Qué sucede en la UE?
 Impuestos
existentes son altos
 Gran elasticidad de la oferta de trabajo de los
trabajadores con salarios altos.
 Gran efecto renta de los trabajadores con
salarios bajos.
 La demanda de trabajo es inelástica
 Alta rotación laboral
 Cada vez menos trabajadores con bajo salario
pertenecen a familias de renta alta.

El Salario Mínimo gana por 4 a 2
Jump to first page
¿Buen instrumento de política?




El SM y los subsidios en el trabajo
pueden coexistir.
El contribuyente puede subsidiar los
empleos de bajo salario.
Éstos subsidios incrementan la oferta
laboral y ejercen presión salarial a la
baja.
Si se combinan con un SM, el
contribuyente no pagará tanto y se
reducirá la trampa del desempleo.
Jump to first page
Efecto sobre la distribución
salarial en ALC

En la mayoría de países tienen un efecto claro
Jump to first page
Efecto sobre la distribución
salarial en ALC

Mayor efecto para el sector informal


Los trabajadores valoran su salario en relación a los de sus similares.
Como en el sector informal puede ser difícil observarlos, el SM es un
buen punto de referencia.
A los empresarios les puede interesar pagar el SM del sector formal
para reducir la rotación hacia el sector formal.
Jump to first page
Efecto sobre la distribución
salarial en ALC

El SM afecta a la distribución salarial de los menos
educados si se establece a un nivel bajo relativo a los
salarios medios
Jump to first page
Efecto sobre la distribución
salarial en ALC

El SM afecta sobretodo a la distribución salarial de los
más educados si se establece a un nivel alto relativo a
los salarios medios
Jump to first page
Efecto sobre la distribución
salarial en ALC

La relación positiva entre la cuantía relativa del SM y
su efecto sobre la distribución salarial según niveles de
educación es importante para entender el papel del SM
como instrumento para combatir la pobreza.

Seguramente, los empresarios tienen el suficiente
‘poder de negociación’ para aplicar el SM a los
trabajadores que piensan que se merecen ese nivel
salarial y no aplicarlo si lo consideran demasiado
elevado en relación a la formación, aptitudes o
productividad del trabajador.
Jump to first page
. . . en definitiva . . .

Els defensors argumenten que el salari mínim:
 Necessari
per a garantir mínims nivells de vida
 Impedeix als monopsonistes explotar els
treballadors poc qualificats.
 Pot induir als empresaris a augmentar
l’eficiència tècnica

Els que s’oposen argumenten que:
 Incrementa
l’atur.
 Redueix els salaris en els sectors no coberts.
 Incentiva als joves a abandonar la secundària.
 La majoria dels treballadors que reben el salari
mínim no viuen en llars pobres !
Jump to first page
Conclusions


El SM no és una panacea però ajuda a
redistribuir renda.
Si s’estableix bé (nivelles diferents per
edats i sectors) i/o es convinen amb
subsidis en l’ocupació (que incrementen
participació) farà més bé que mal a
l’intentar reduir la pobresa.
Jump to first page
Fi de la
lliçó
Jump to first page
Descargar

Economia del Treball