La Seguretat i Salut Laboral des de la
perspectiva de gènere
Carmen Mañas
Observatori per a la Igualtat de la UAB
•La perspectiva de gènere en SSL
•Temes estudiats
»Desigualtats al treball
»Condicions de treball
•Àrees a explorar
»Metodologia
»Temes
Segons l’Organització
Mundial de la Salut (OMS):
Els problemes de salut
ocupacional de les dones
estan infradiagnosticats i les
dones reclamen
compensacions per alguns
problemes de salut rebutjats
com a tals (Exemple quadre
1).
El treball de les dones en
molts països es invisible en
les polítiques de seguretat i
salut laboral
empresarials.(OMS,2004)
Segons l’Organització Mundial de la Salut, en els
països desenvolupats, les dones (OMS, 2004):
•estan mes freqüentment exposades a alguns riscos físics
com moviments altament repetitius, postures inadequades,
i en els treballs on hi ha una major exposició a agents
biològics.
•estan exposades més freqüentment a alguns factors de
risc psicosocial, com l’assetjament psicològic i sexual i al
treball monòton.
•Degut al seu baix estatus, conseqüència de la segregació
ocupacional,les dones exerceixen menys control sobre el
seu ambient de treball, una condició associada con
malalties cardiovasculars, mentals i múscul-esquelètiques.
•La combinació de les condicions del treball remunerat i del
no remunerat afecten particularment a la salut de les
dones
● L’Organització Internacional del Treball afirma
que és necessari tenir en compte els factors específics
de gènere en el context de les normes, els sistemes de
gestió i la pràctica en matèria de Seguretat i Salut en el
Treball(OIT, 2003).
●Els riscos laborals continuen essent ignorats en moltes
situacions, degut a la perspectiva estereotipada de
gènere, cosa que fa impossible un equilibri de gènere
que afavoreixi la intervenció en salut laboral (UE,
Estratègia Comunitària de Salut en el Treball 20072011).
L’Estratègia Comunitària de Salut en el Treball
2007-2011)assenyala:
 Hi ha una necessitat urgent de definir mètodes
d’avaluació sensibles a la dimensió de gènere. Per
exemple, en l’exposició a substàncies químiques.
El conjunt de prioritats ha d’integrar la dimensió de
gènere en la seva elaboració, aplicació, avaluació i
redefinició periòdica tenint en compte l’objectiu d’igualtat
entre homes i dones.
 Les diferents formes de violencia física i psíquica
reflexen relacions jeràrquiques de dominació aplicades a
l’organització del treball. La dimensió de gènere
d’aquestes relacions de poder justifica que es tracti
l’assetjament sexual de forma a abarcar totes les formes
de violencia al treball i superposi els mètodes col·lectius
de prevenció a la resolució de conflictos individuals.
Desigualtats al mercat laboral:
●La segregació ocupacional d’homes i dones per sectors i
en determinades categories professionals, és una de les
característiques que determina la relació del binomi
condicions de treball i salut (CCOO,2004).
● Les dones estan més afectades per factors de
precarietat, més temporalitat, baixos salaris i contractació
a temps parcial, a més del gruix de l’economia
submergida (ISTAS, 2004).
● Les polítiques de salut laboral no consideren riscos
diferenciats per gènere i es continuen centrant en
l’exposició a factors de risc físics típics de la indústria i de
la construcció, i limitant-se pràcticament als accidents
laborals (CCOO, 2004).
Segons les condicions de treball i salut s’identifiquen alguns
tipus de riscos:
Assetjament laboral “la situació en que es produeix
qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat
d’índole sexual amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra
la dignitat d’una persona, en particular quan es crea en un
entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu”
(Directiva 2002/732).
Doble presència i doble jornada (Balbo, 1979):
 Doble presència es refereix al treball simultani que
fan les dones tant en el mercat de treball remunerat
com a la si de la llar.
 Doble jornada. A l’horari que compleix una
treballadora en el mercat de treball remunerat l’hem
d’afegir les hores dedicades al treball domèstic –
reproductiu realitzat per les dones. Seria la càrrega
total de treball.
A més, l’impacte és superior entre les de les classes més
desafavorides. Les classes més afavorides subcontracten,
produint-se l’etnificació del treball domèstic.
 Salut reproductiva: l’embaràs i la lactància estan
protegides especialment amb la Llei de Riscos Laborals.
També amb els permisos, excedències i protecció envers
substàncies perilloses durant l’embaràs i la lactància.
També dels homes per protegir la seva salut reproductiva.
(IMU, 2002).
Exigència en la imatge i el comportament. Exigències
en quant al aspecte físic que poden tenir conseqüències
per a la salut com anorèxia i bulímia.(CCOO, 2004).
Temes en SSL amb perspectiva de gènere
 Tasques diferents, riscos diferents (ISTAS,2004):
• Les patologies músculo-esquelètiques tenen diferent casuística per a
homes i dones. Les dones pateixen més dolors al coll, zona dorsal i
membres superiors, perquè generalment realitzen tasques més
repetitives. També tenen menys control del treball i falta d’autonomia.
• Els riscos psicosocials són més alts en les dones, les tasques associades
al sector serveis. Ritmes accelerats, estrès, ansietat, exigències
emocionals i afectives “invisibles”.
Temes en SSL amb perspectiva de gènere
 Què significa el TREBALL A TEMPS PARCIAL en quant a riscos de
salut en el treball?
– Dones espanyoles amb jornada a temps parcial: 82%; 99% addueixen “atenció a
obligacions familiars”. També en Europa és una de les principals estratègies per
compaginar la vida laboral i la familiar.
– Es concentra en poques ocupacions; tasques més monòtones, menys
oportunitats per aprendre i desenvolupar habilitats i pitjor pagades. També
implica limitacions en el desenvolupament de la carrera professional i la reducció
en la pensió de jubilació.
– Associat clarament amb la temporalitat.
Noves àrees en SSL amb perspectiva de gènere
 Temàtiques no explorades (Copsey, 2003):
•
Epidemiologia. Escassa recerca i identificació de malalties professionals específicament
femenines. P. ex. malalties de la pell associades al catering.
•
Incloure ambdós gèneres en la recerca, amb anàlisis on les diferències es puguin examinar.
P. ex. malalties coronàries és la major causa de mortalitat femenina però no als estudis de
salut ocupacional.
•
Temes no estudiats prèviament. P. ex. possible relació entre salut femenina, lligant ocupació
i desajustes menstruals i menopausa.
•
Assegurar que les lesions laborals i molèsties de salut rellevants per a les treballadores es
recullen a les estadístiques i recerques. P. ex. les lesions per violència al treball no sempre
surten a les estadístiques.
Noves àrees en SSL amb perspectiva de gènere
Deficiències i biaix en la recerca i recollida d’informació en SSL
(Messing, 1998).
•
Les paradoxes habituals de les enquestes de salut ens mostra la dificultat
de definir un enfocament de salut que estigui per sobre de les continues
referències a normes masculines per les que es regeixen les dones. Biaix de
gènere.
•
Les malalties específicament femenines (com el càncer de mama) o més
freqüents entre les dones per raons biològiques o a causa de la divisió del
treball no acostumen a considerar-se com a prioritàries. Recerca menys
desenvolupada en Epidemiologia específicament de la salut laboral
femenina.
•
Els riscos femenins es consideren menors perquè danyen aspectes de la
salut considerats menys importants. Importància dels riscos establerts
segons un padró androcèntric.
Noves àrees en SSL amb perspectiva de gènere
REPTES:
 La incorporació de la perspectiva de gènere en les estratègies de salut
laboral és necessària no només per raons d’equitat sinó també d’efectivitat i
eficiència. Malauradament les polítiques de salut laboral es discuteixen i
dissenyen en fòrums dominats per home, tant en els governs com en els
sindicats i les organitzacions empresarials. (SESPAS, 2005).
 Dones i homes s’enfronten a riscos sanitaris diferents. La investigació
mèdica i moltes normes de seguretat i sanitat es centren més en els homes
i en els sectors predominantment masculins. (UE, Pla de Treball 2006-2010)
 Estadístiques desagregades per sexe, objectiu encara no assolit.(Fundació
Europea per a la millora de les condicions de vida i treball,2001)
Noves àrees en SSL amb perspectiva de gènere
¿ Com ha de ser la recerca en SSL amb perspectiva de gènere? (OMS,
2004)
 Les dades sobre exposicions als riscos en el lloc de treball han de ser
desagregades per sexe i els efectes han de ser recollits sistemàticament,
inclosos els de l’economia informal i l’esfera domèstica.
 La recollida de dades ha d’incloure informació directa de treballadores i
treballadors.
 Les eines estàndard de recerca s’han d’adaptar si cal, a l’anàlisi dels treballs
de les dones, i desenvolupar-se específicament per determinar les
exposicions als riscos dels treballs femenins.
 La recerca interdisciplinària amb forts components epidemiològics, biològics i
de les ciències socials s’ha de fer donat que és essencial per entendre els
temes de gènere en la salut ocupacional.
Descargar

Temes en SSL amb perspectiva de gènere