Proposta per introduir el gènere en la
didàctica de les ciències
Clara García
Departament de Didàctica de
La Matemàtica i de les Ciències
Experimetals
Observatori per a la Igualtat de la UAB
Existeix la igualtat d’oportunitats entre nois
i noies per a l’aprenentatge de les ciències
dins l’aula?
La igualtat en l’ accés a la ciència no només és un requisit
social i ètic per al desenvolupament humà, sinó també una
necessitat per a la realització de tot potencial de les
comunitats científiques i per orientar el progrés científic cap a
un conjunt de necessitats de la humanitat.
La igualtat es un requisit per a la qualitat de la ciència.
(Declaració de la UNESCO sobre la ciència i l’us del coneixement científic, 1998).
El currículum ocult
• Diversos estudis han posat de manifest que el currículum
educatiu i una bona part del professorat de ciència i els
materials que es fan servir a l’aula, de tots els nivells
educatius, s’adscriuen a una concepció de ciència amb
un biaix de gènere important, doncs implica perspectives
parcials, androcèntriques, lo que comporta a la imposició
de la objectivació d’allò masculí sense considerar el punt
de vista de les dones.
El currículum ocult
• La constitució de la ciència androcèntrica ha suposat la
conceptualització i configuració d’una perspectiva que ha
marcat el punt de vista dels homes i que es plasma en
la estructuració del pensament en categories
dicotòmiques: públic i privat, objectivitat i subjectivitat,
raó i sentiment.
• Aquesta concepció té conseqüències didàctiques i
dificulta l’accés de les dones a determinades opcions
professionals i nivells d’investigació científica.
 Ref biblogràfica núm 3.
El currículum ocult
Son els estereotips adscrits al
gènere masculí (allò públic, el
poder,
la
conquesta,
la
competitivitat) les que han
impregnat l’àmbit científic el qual
ha estat històricament en mans
dels homes i està dissenyat des
de
experiències
masculines,
presentant
com a referent
universal de la humanitat a
l’home (més concretament, a
l’home blanc de classe mitjaalta)
 Referència bibliogràfica num.4
Androcentrisme científic
Formació escolar
Transmissió
Estereotips
Revisió del model de ciència
• La ciència s’ha constituït com una entitat objectiva i
neutral mancada de ideologia, però aquesta concepció
de la ciència queda qüestionada després de la
publicació de la estructura de les revolucions
científiques de Thomas Kuhn, en la obra del qual es
senyala la importància dels factors socials i ideològics
en la formulació de hipòtesis així com en la validació
de les mateixes.
Revisió del model de ciència
• Necessitem un model de ciència que desmitifiqui la
seva suposada neutralitat i objectivitat i que es
contempli com una construcció personal i social
ressaltant així la responsabilitat de les comunitats
científiques davant els problemes de la humanitat, pot
ser molt mes favorable per a treballar el biaix de gènere.
• Una ciència plantejada com l’art de reformular
preguntes”pot ser mes útil des d’un punt de vista no
sexista.
 Referencia bibliogràfica núm.4
Transmissió d’estereotips
• El sexisme limita la formació de persones autònomes en
la mesura en que les noies i els nois tenen coma
referència uns patrons rígids de cultura femenina i
masculina (estereotips) als que han d’adaptar-se per
aconseguir la acceptació social.
• Els rols i estereotips associats a la feminitat i a la
masculinitat limiten el desenvolupament de la
personalitat del home i les dones en la mesura en que
allò considerat com a masculí està mes valorat
socialment , les repercussions per a uns i altres seran
diferents.
Transmissió d’estereotips
• Els centres educatius, on es socialitzen nois i noies,
tenen la intenció de tractar a tothom per igual, per això
ja es una discriminació en si mateixa donada la prèvia
socialització diferencial prèvia en interessos, habilitats,
actituds i aptituds. I que en aquest cas significa que les
noies es veuen obligades a integrar-se en el patró
masculí, reforçat pel model de ciència vigent.
 Referències bibliogràfiques 3 i 4
Canvis en la ciència escolar
• Cal fer una revisió de la epistemologia científica i de les seves
metodologies, proposant una altra visió de la educació i
conseqüentment una altra forma d’ actuació.
• Incorporar una visió de la ciència lligada a l’àmbit que ens
envolta i a la historia que tingui en compte la experiència
diferenciada entre nois i noies i que valori les habilitats
considerades “femenines”. En definitiva, un model de ciència
que incorpori les interaccions existents entre ciència,
tecnologia i societat (CTS)
 Referència bibliogràfica núm. 4
Canvis en la ciència escolar
• Les actuacions pedagògiques tendeixen a orientar-se en
correspondència amb les percepcions i conviccions prèvies de les
creences assignades a les dones i als homes i aquest fet es trasllada
a la ciència per això es de importància capital que es revisin els
conceptes científics que reverteixen en la formació escolar.
• Hi ha diferències en l’aprenentatge que s’atribueixen a molts
factors, entre els quals s’indiquen habitualment les capacitats
personals, l’origen familiar o social i els aprenentatges previs; també
cal tenir en compte l’origen en el gènere i les orientacions derivades
que això comporta.
• Es necessària una intervenció diferenciada sense perdre de vista els
estils i ritmes d’aprenentatge diferents en cada persona. Cal tenir en
compte doncs, la socialització diferenciada per gènere i les diferents
actituds i habilitats que això comporta davant l’aprenentatge d’un
model donat de ciència.
•
Referència bibliogràfica núm. 4
Proposta didàctica
El professorat ha d’adquirir instruments per a detectar
el sexisme i l’ androcentrisme en la ciència i en la
pràctica escolar . Ha d’aprendre a fugir del pensament
dicotòmic i a incloure
el gènere en les seves
categories d’anàlisi i actuació.
a)
Ús d’estratègies didàctiques complexes en tant que
tenen en compte les diferents formes d’aprenentatge i
contextualitza la producció de coneixement científic.
b)
Anàlisi dels biaixos sexistes en els llibres de text i
materials didàctics.
c)
Facilitar coneixement i aportacions
científiques de la historia recent.
de
dones
Implicacions
1. Gestió de l’aula
Per disminuir la competitivitat a les classes de ciències,
caldrà treballar en profunditat la interacció social a
l’aula. Això és pot fer utilitzant l’avaluació des de la
perspectiva de regulació dels aprenentatges; és a dir,
capacitant les persones perquè puguin pilotar el seu
propi aprenentatge. També, fomentant l’aprenentatge
cooperatiu.
Implicacions
2. Desenvolupament curricular
•
Per fer la transició entre l’ensenyament tradicional i
un aprenentatge per indagació, on l’alumnat resol
activament els problemes, es requereix un canvi
substancial en els currículums, en la formació del
professorat i en els contextos d’aprenentatge.
•
Aquestes reflexions podrien ajudar a dissenyar
currículums que no fossin tan extensos i acumulatius
com els actuals. Cal ensenyar menys temes i amb més
profunditat, amb més temps. Això afavoriria la
comprensió profunda que reclamaven rotundament la
majoria de noies i una part important de nois, com hem
analitzat anteriorment.
Implicacions
•
Cal d’introduir la perspectiva de gènere en la
formació inicial i permanent, tant dels mestres com del
professorat de ciències, per accelerar aquest canvi.
•
Apostem per anar introduint paulatinament petits
canvis en els contextos d’aprenentatge, incorporant de
forma sistemàtica activitats dissenyades per ensenyar a
pensar a les classes de ciències.
Actuacions didàctiques proposades
• Activitats que segueixen les experiències de
laboratori:
Les activitats pràctiques sovint estan centrades en
aspectes tècnics de l’experimentació: prendre mesures,
utilitzar els materials, aparells… Sol haver-hi poc temps
per pensar en el que s’està fent . Cal introduir activitats
de raonament científic i pensament crític.
Actuacions didàctiques proposades
• Invitació a la indagació:
Les experiències a l’escola solen ser simples, a causa de
la limitació de l’equipament i del temps. Són experiències
dèbils, en quant a raonament científic i complexitat
lògica. Cal demanar als estudiants que s’impliquin en
investigacions complexes (Schwab 1963). Una invitació a
la indagació presenta una narrativa que descriu una
experiència. Poden ser experiments històrics veritables o
ficticis. Es divideix la història en distints segments i es
presenta un a un a l’alumnat. Es demana que es posin
en la pell dels científics/científiques per resoldre els
problemes derivats de cada segment. Es demana que
simulin l’experiment per “via seca” (sense fer-los
realment). La proposta ajuda a enfocar l’atenció cap a
activar el pensament.
Actuacions didàctiques proposades
• Investigació de micromons:
Senzilles simulacions per ordinador.
• Argumentació:
Es proposa fomentar les habilitats d’argumentació a
través de dilemes bioètics. Després de la presentació
d’un tema biològic es defineix un dilema ètic. Es demana
als estudiants que argumentin, justifiquin i formulin
contraarguments i refutacions.
Actuacions didàctiques proposades
• Activitats obertes d’aprenentatge per indagació:
Els estudiants en grups formulen les seves pròpies
preguntes d’investigació, planegen els mitjans per
contestar-les, porten a terme experiments o enquestes,
treuen conclusions i presenten les seves investigacions a
tot el grup classe.
• Activitats d’aprenentatge a petita escala:
Són activitats que inclouen preguntes per pensar, que
s’afegeixen a una lliçó “usual”.
Anàlisi de textos per a l’anàlisi del model de
ciència i els estereotips
CRÍTIC: eina per a la lectura critica dels textos científics,
dels mitjans de comunicació i dels llibres de text. Per a
reflexionar amb les diferents maneres de relacionar el
sexe de les persones amb la funció social que se’ls hi
atribueix
Consigna:
Rol:
Informació:
Test:
Investigació:
Conclusió:
el missatge
de la persona que emet el missatge
aportacions del missatge
avaluació de la informació. Esta fonamentada?
Noves Aportacions del missatge al nostre objectiu.
Conclusions extretes com resultat i per a reflexió.
Apunts d’història recent
• En les disciplines denominades “ciències dures” on les
dones estan menys representades no s’ha aconseguit
aquesta “revolució científica” tal i com ho manifesten
científiques com Fox Keller, Bárbara MaClintock o Donna
Haraway en el camp de la física, la biologia molecular y
la cyberciència respectivament.
• Aquestes investigadores proposen
objeccions a la
ciència que s’ està desenvolupant en les seves àrees de
treball i proposen canvis en la interpretació dels seus
camps d’investigació que son encara minoritaris.
Bibliografia comentada: Didàctica de les
Ciències
1. Bartz , Wayne R. “Teaching Skepticism via the CRITIC Acronym
and the Skeptical Inquirer.” The Skeptical Inquirer 26.5 (2002):
42-44
Guia per a l’us de l’ Acronym CRITIC que es recomana com a guia per a la
lectura critica de textos.
2. Zohar, Anat. “Her physics, his physics: gender issues in Israelí
advanced placement physics classes”.
School of Education,
Hebrew University, Jerusalem; David Sela, Ministry of Education,
Israel.
Tot i la llunyania d’un país com Israel aquest article ha estat seleccionat per
la proposta puntera d’Anat Zohar en investigació didàctica i basada en el
Higher Order Thinking[1] (pensament d’ordre superior). Per mes informació
visitar la bibliografia seva més extensa.
3. Sánchez Bello, Ana. “El androcentrismo científico: el obstáculo
para la igualdad de género en la escuela actual”. Educar 29, 2002
91-102
Artículo básico para comprender mejor la relación triangular entre el
androcentrismo científico, la didáctica de las ciencias y la socialización
diferenciada de género de acuerdo con una lógica sexista y transversal en
estas tres cuestiones.
Bibliografia comentada: Didàctica de les
Ciències
4.
Alvarez Lires, Mari; Nuño Angos, Teresa; Solsona Pairó, Núria.
“Las cientificas y su historia en el aula”, Editorial Síntesis.
Aquest llibre consta de sis capítols en els que es fa un recorregut per la
historia de les ciències a través de la presencia de les dones en la seva
construcció i producció; no només pel que fa a la ciència oficial sinó també
en aquelles tasques que li han estat encomanades des de fa segles:
l’alimentació
o
la
cura
a
les
persones.
Aquest llibre inclou materials oberts i que es poden incloure a seqüències
didàctiques d’ensenyament-aprenentatge de caràcter divers, tant a nivell
d’ensenyament secundari com universitari.
5.
AA.VV. (1998 – 2004) Maletes Pedagògiques Autoritat Femenina,
autoritat científica: les dones i la ciència. Centre Municipal
d’Informació i Recursos de les dones de Barcelona i Drac Màgic.
Les maletes pedagògiques constitueixen un tipus de recurs didàctic obert,
adaptable a les necessitats i interessos dels professionals de
l'ensenyament. En la majoria dels casos responen a la idea de
sistematitzar els recursos existents sobre diferents temes que es treballen
als centres educatius, vinculats a la ciutat o al medi, també a aspectes o
esdeveniments que en un moment donat són d’actualitat.
Links: didactica de les ciències
*http://www.chemheritage.org/women_chemistry/index.html
Pàgina de recursos educatius per a l’ensenyament de la química amb perspectiva de
gènere.
Recorreguts històrics i visions quotidianes per tal de apropar la ciència a la seva vessant
social
i en la que el gènere i té cabuda. Material pràctic i ben sistematitzat.
*http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio
Hi ha bibliografia i molt material elaborat per diferents especialistes.
* http://www.cap.ca/prof/cewip/index.html
Aquesta pàgina inclou una secció de recursos amb informació sobre la situació de les
dones físiques a diferents països. També aporta referències històriques. El CEWIP
(The comitè to Encourage Women in Physics) es part del Canadian Association of
Physicists (CAP).
*http://www.ucm.es/info/rsef/womeninphysics.htm
Conté un breu informe, Women in Physics in Spain, elaborat per investigadores del CSIC i
de la universitat.
*http://www.aip.org/history
Pagina del Center for History of Physics de l’American Institute of Physics. Referències
bibliogràfiques
Descargar

El currículum ocult - Universitat Autònoma de Barcelona