La Recerca.
Tipus, tècniques i
instruments
Per citar aquest document:
- Zaragoza, J. Ma (2004). La Recerca. Tipus, tècniques i instruments. Recuperat dd/mm/aa
a http://www.josepmazaragoza.net
LA RECERCA
 La recerca és una activitat humana orientada a la
descripció, comprensió, explicació i transfomació de la
realitat social mitjançant un pla d’indagació sistemàtica.
 En l’àmbit de la recerca ens trobem amb una gran
proliferació de classificacions de recerca. Es costum
adoptar diferents criteris per a establir una tipologia de
la recerca; aquests criteris no sempre són mútuament
excloents i acostumen a referir-se a aspectes com:
JMZ. TdR (2004)
2
TIPUS DE RECERCA
Segons la finalitat
Bàsica
Aplicada
Transversal o sincrònica
Pel seu abast temporal
Segons la profunditat o
objectiu
Exploratòria
Per la naturalesa de
l’aspecte a estudiar
Quantitativa
Pel context on té lloc
Per la dimensió temporal
JMZ. TdR (2004)
Longitudinal o diacrònica
De panell
De tendència
Descriptiva
Explicativa
Experimental
Qualitativa
De laboratori
De camp
Històrica
Descriptiva
3
TIPUS DE RECERCA
 Segons la finalitat de la recerca:
 Recerca bàsica o pura: activitat orientada a cercar nous coneixements i
nous camps d’investigació sense preocupar-se de la seva aplicació pràctica.
 Recerca aplicada: té com a finalitat resoldre problemes pràctics; el
realitzar aportacions al corpus teòric és quelcom secundari.
 Segons l’abast temporal de la recerca:
 Recerca transversal
o sincrònica: la investigació es refereix a un
moment específic; estudien un aspecte determinat en un moment donat.
 Recerca longitudinal o diacrònica: la investigació es desenvolupa en una
sucessió de moments temporals; estudien un aspecte determinat en
diferents moments.
 De panell, si s’observen sempre els mateixos subjectes.
 De tendència, si els subjectes són diferents.
JMZ. TdR (2004)
4
TIPUS DE RECERCA
 Segons la profunditat o objectiu de la recerca:
 Recerca exploratòria: de caràcter provisional, es realitza per obtenir un
primer coneixement de la situació en la qual es pensa dur a terme una
investigació posterior. Pot ser:
 Descriptiva, si té com objectiu descriure els fenòmens.
 Explicativa, si persegueix l’explicació dels fenòmens.
 Recerca experimental: estudia les relacions causa-efecte, emprant la
metodologia experimental. S’aplica en els casos que és possible manipular,
controlar i mesurar les variables.
 Segons la naturalesa de l’aspecte a estudiar:
 Recerca quantitativa: es centra en aquells aspectes susceptibles de ser
quantificats; utilitza la metodologia empírico-analítica i les proves
estadístiques per a analitzar les dades.
 Recerca qualitativa: s’orienta a l’estudi dels significats de les accions
humanes i de la realitat social; utilitza la metodologia constructivista i
sociocrítica i instruments com l’observació, l’entrevista per a recollir i
analitzar la informació.
JMZ. TdR (2004)
5
TIPUS DE RECERCA
 Segons el context on té lloc la recerca:
 Recerca de laboratori: comporta crear intencionadament les condicions
d’investigació, amb major rigurositat i control de la situació. Els resultats
són difícilment generalitzables.
 Recerca de camp: es realitza en una situació natural, sense el control
exhaustiu de les de laboratori. Permet una millor aproximació a la realitat
i generalitzar els resultats a situacions semblants.
 Segons la dimensió temporal de la recerca:
 Recerca històrica: estudia els esdeveniments del passat, reconstrueix
els fenòmens i explica el seu desenvolupament, fonamentant el seu
significat en el context on ha sorgit. Utilitza com a fonts d’informació els
documents.
 Recerca descriptiva: estudia els esdeveniments tal com apareixen en el
present, aquí i ara. La seva finalitat és descriure els fenòmens en el
moment que tenen lloc.
JMZ. TdR (2004)
6
ELS PARADIGMES EN LA RECERCA
 Els científics han vist el món des de diferents perspectives. Han utilitzat
diversos models d’investigació i han recollit la informació mitjançant múltiples
tècniques. Aquesta diversitat obeeix a l’existència de diferents maneres
d’interpretar la realitat (qüestions ja plantejades des de la filosofia de la ciència).
 En aquestes interpretacions s’hi troba un conjunt de concepcions o suposicions
que tenen una implicació directa en les opcions metodològiques. De la mateixa
manera que les concepcions socials tendeixen a guiar les accions de les persones,
l’investigador també es serveix de diferents perspectives per a guiar-se en els
seus plantejaments metodològics.
 Aquestes perspectives d’investigació es denominen paradigmes, entenent-los com
“El conjunto de creencias y actitudes, como una visión del mundo compartida
por un grupo de científicos que implica, específicamente, una metodología
determinada” (Alvira citat en Arnal i altres, 1992).
JMZ. TdR (2004)
7
METODOLOGIES DE LA RECERCA
 Els paradigmes són construccions humanes i, com a tals, participen de les concepcions
que es sostenen sobre el món, conduint a diferents interpretacions de la realitat.
 La diversitat paradigmàtica condueix a una pluralitat de mètodes. El coneixement de
les diverses metodologies és de gran utilitat per a l’investigador, doncs li permet
seleccionar la més adequada per abordar el problema objecte de recerca.
PARADIGMA
POSITIVISTA
(RACIONALISTA,
QUANTITATIU)
PERSPECTIVA
METODOLÒGICA
- EMPÍRICO-ANALÍTICA
TIPUS DE RECERCA
RECERCA EXPERIMENTAL
RECERCA CUASI-EXPERIMENTAL
RECERCA EX-POST-FACTO
CONSTRUCTIVISTA
(NATURALISTA,
QUALITATIU)
- INTERPRETATIVA, COMPRENSIVA
RECERCA ETNOGRÀFICA
RECERCA – ACCIÓ
SOCIOCRÍTIC
(QUANTITATIU/
QUALITATIU)
- ORIENTADA AL CANVI
- ORIENTADA CAP A LA PRESA DE
DECISIONS
RECERCA AVALUATIVA
JMZ. TdR (2004)
8
TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA
 Per tècniques de recerca s’entenen les estratègies o mètodes emprats per a
obtenir informació.
 La tècnica a utilitzar no és aliena al problema objecte d’estudi, al propòsit de la
recerca, al context en que es desenvolupa i al marc conceptual i referencial de
l’investigador des del qual es situa el problema.
 El que dóna valor a la informació obtinguda és el procediment i la rigurositat amb
que l’investigador afronta la recerca.
 Els instruments són els recursos, les eines concretes, els mitjans reals que
l’investigador elabora o utilitza amb el propòsit d’enregistrar informació.
JMZ. TdR (2004)
9
TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA
Metodologia
Problema a
investigar
Empíricoanalítica
(quantitativa)
- Relació entre
variables?
- Relació causaefecte?
- Descriure, explicar,
controlar, predir
- Verificar teories
- Establir lleis
- Experimental
- Cuasiexperimental
- Ex-post-facto
- Percepcions?
- Vivències?
- Quines són les
actituds, creences,
conductes que
ocorren en cert
fenomen?
- I les que el
modelen?
- Descobrir variables
per a generar hipòtesis
- Comprendre i interpretar la realitat
- Comprendre els significats, percepcions,
intencions i accions de
les persones
- Estudi de casos
- Etnografia
- Recerca
fenomenològica
- Entrevistes en
profunditat
- Observació
participant
- Análisi de
documents
- Com optimitzar?
- Quins canvis?
- Com transformar
la realitat?
-Innovar, millorar,
optimitzar
- Canviar, transformar
- Investigacióacció
-Entrevistes en
profunditat
- Observació
participant
- Análisi de
documents
Constructivista
(qualitativa)
Sociocrítica
(qualitativa)
JMZ. TdR (2004)
Objectiu de
la recerca
Tipus de recerca
Tècniques/
instruments
- Escales
- Observació
sistemàtica
- Qüestionaris
- Tests
10
INSTRUMENTS DE RECERCA: EL QÜESTIONARI
 El qüestionari és un instrument de recollida d’informació que pertany a la tècnica de
l’enquesta i consisteix en una sèrie de preguntes o ítems sobre un determinat aspecte
que es vol investigar.
 Es poden atribuir diferents finalitats als qüestionaris:
 Descriure la situació actual. Retratar o documentar el que existeix en aquest
moment.
 Constatar hipòtesis. S’examinen dos o més variables per a posar a prova les
hipòtesis de la recerca
 Abans de prendre la decisió d’elaborar un qüestionari cal sospesar les seves
possibilitats i limitacions, en funció de l’objectiu, de la naturalesa de la informació i els
recursos humans i materials.
JMZ. TdR (2004)
11
PLANIFICACIÓ D’UN QÜESTIONARI
Validació
per experts
Informació
que cal
Definir els
objectius
Decidir la…
Disseny del
qüestionari
Forma
d’administració
Depuració
qüestionari
Administració
qüestionari
Administració
mostra petita
Escriure
l’informe
JMZ. TdR (2004)
Aplicació
pilot
Analitzar i
interpretar
Codificació i
processament
de les dades
12
PARTS D’UN QÜESTIONARI
 En el disseny o elaboració del qüestionari cal tenir present les diferents parts o
seccions en que s’estructura :
INTRODUCCIÓ
IDENTIFICADORS
DEMOGRÀFICS
- Presentació de l’investigador.
- Presentació del tema objecte de recerca.
- Indicacions amb les pautes a seguir durant la seva
administració.
- Dades d’identificació en funció de la finalitat de la
recerca (gènere, edat, nivell d’estudis, ocupació,
etc.)
- Establiment de les variables de classificació.
- Formulació de preguntes relacionades amb els
PREGUNTES O ÍTEMS
TANCAMENT
JMZ. TdR (2004)
diferents aspectes de la realitat que es vol
estudiar.
- Redacció de les preguntes tenint en compte
diferents criteris: possibilitats de resposta,
contingut de la pregunta i funció que té dins del
qüestionari.
- Agraïment per la col·laboració.
13
TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI
Preguntes del
qüestionari
segons la
Naturalesa o contingut
de la pregunta
Resposta que
requereixen
poden ser
Obertes
Tancades
poden ser
Semitancades
Dicotòmiques
Politòmiques
Ordinals
Funció que
compleixen
poden ser
Sobre fets
Sobre opinions,
creences,…
Filtres
Bateria
De sinceritat i
consistència
Categòriques
JMZ. TdR (2004)
14
TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI
 La formulació de preguntes del qüestionari és una de les fases clau en la seva
elaboració.
 Atenent a la resposta que requereixen, les preguntes poden ser:
 Obertes: no es proporciona cap tipus de format en la resposta que es demana
 Quin és el seu gènere? ________
 Tancades: cal contestar una de les opcions prèviament establertes.
 Gènere: q home q dona
 Semitancades: són una combinació de les dues anteriors
 A qui va votar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ?
q CiU
q ERC q PSC
q Altres (qui?) ____________
 Les respostes obtingudes en les preguntes obertes són díficils de codificar, però
l’enquestat no té cap limitació per a contestar.
 Les respostes obtingudes en les preguntes tancades són fàcils de codificar però
requereixen certa habilitat a l’hora de redactar-les per part de l’investigador.
JMZ. TdR (2004)
15
TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI
 Dins les preguntes tancades es distingeixen diferents tipus:
 Dicotòmiques: només hi ha dues respostes possibles
 Gènere: q home q dona
 Politòmiques: s’ofereixen tres o més respostes
 Quin itinerari fas de batxillerat?
q Ciències Socials q Humanitats q Científic q Tecnològic
 Ordinals: si es pot establir una ordenació en les respostes
 La qualificació obtinguda a l’acabar l’ESO ha estat?
q Suficient
q Bé
q Notable q Excel·lent
 Estàs d’acord amb que els immigrants volen integrar-se al nostre país?
q Totalment q Bastant q Poc q Gens
JMZ. TdR (2004)
16
TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI
 Escalars: La resposta es presenta dins d’una escala de valors
Com són les relacions amb…
dolentes
bones
El teu pare
1
2
3
4
5
La teva mare
1
2
3
4
5
Els teus professors
1
2
3
4
5
Els teus amics
1
2
3
4
5
 Categòriques: es sol·licita que l’enquestat ordeni les seves respostes
 Assenya-la per ordre de preferència (1 màxima, 5 mínima) les teves
afeccions:
q Llegir q Escoltar música q Estar amb els amics q Videojocs
q Anar al cinema
JMZ. TdR (2004)
17
TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI
 Segons la naturalesa o contingut de la pregunta, es distingeixen:
 Sobre fets:
 Edat: q 16-25 q 26-35 q 36-45
q 46-55
 Sobre opinions, creences… :
 Actualment els joves disposen de més oportunitats de formació que
abans?
q Menys
q Igual q Més
 Influeix la immigració en l’augment de la inseguretat ciutadana?
q Gens
q Poc q Bastant q Molt
JMZ. TdR (2004)
18
TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI
 Segons la funció de la pregunta, es distingeixen:
 Preguntes filtres:
 Ets fumador?
q No
q Sí
(si has contestat negativament passa a la pregunta x)
 Preguntes en bateria:
 Amb quina freqüència consumeixes begudes alcohòliques?
q A diari q Caps de setmana q Una vegada a la setmana
q Ocasionalment
 Assenya-la (1, més; 5, menys) el tipus de beguda alcohòlica que
consumeixes?
q Vi, cava
q Cervesa q Aperitius
q Licors (anís, conyac, whisky, vodka,…)
q Combinats
 Preguntes de sinceritat i consistència:
 Amb tot els sus defectes, la democracia és el millor sistema de govern.
………
 Diguin el que diguin, a l’hora de la veritat no hi ha millor sistema de
govern que una dictadura.
JMZ. TdR (2004)
19
CLASSIFICACIÓ DE LES VARIABLES

En la confecció del qüestionari s’ha inclós diferents variables: cadascuna de les
característiques que volem mesurar sobre les unitats o individus que formen
part de la mostra.
DISCRETES
VARIABLES
QUANTITATIVES
CONTINUES
VARIABLES
DICOTÒMIQUES
VARIABLES
QUALITATIVES
POLITÒMIQUES
ORDINALS
JMZ. TdR (2004)
20
CODIFICACIÓ DE LES VARIABLES
DEL QÜESTIONARI

Les respostes que ens proporcionin els individus als quals administrem el
qüestionari són les diferents possibilitats que hem previst per a cadascuna de
les variables.

Les dades que obtindrem poden ser numèriques o literals. Manegar
variables amb contingut numèric és fácil per a un programa estadístic; de
fet molts d’ells no admeten variables literals.

És convenient, per tant, traspassar les dades obtingudes a un format
numèric (codificació).

Però els números són coses diferents segons representin un tipus de
variable o un altre; això ens porta a concretar la qüestió de l’escala en que
s’han de mesurar les variables.
No
JMZ. TdR (2004)
21
ESCALES DE MESURA DE LES VARIABLES
DEL QÜESTIONARI

Existeix una taxonomia a l’hora de classificar les escales de mesura:
ESCALA
Nominal
Ordinal
Interval
De raó
JMZ. TdR (2004)
VARIABLE (exemple)
Etiqueta
Codificació valors
CARACTERÍSTIQUES
Gènere
Home : 1
Dona : 2
Els números es comporten com a literals que
tenen per missió distingir entre diferents
valors.
Edat
< 25
:1
De 25 a 35 : 2
De 36 a 45 : 3
De 46 a 55 : 4
> 56
:5
A més de distingir entre els valors, estableix
un ordre entre ells.
En º C
A més de distinció i ordre, la diferència
entre dos valors consecutius és sempre la
mateixa.
En anys
A més de distinció, ordre, i interval,
s’afegeix un zero absolut. Té sentit parlar
de múltiples exactes.
Temperatura
Edat
22
APLICACIÓ DEL QÜESTIONARI: MOSTREIG
 L’investigador ha de decidir amb quins subjectes es durà a terme la recerca. Cal
delimitar l’àmbit de la investigació definint la
 Població: Conjunt de tots els individus (objectes, persones, esdeveniments,
etc.) en els quals es vol estudiar un aspecte. Es representa per N.
 En la pràctica és difícil arribar a tots i cadascun dels individus que composen una
població per raó de temps, accessibilitat, recursos econòmics, etc. Per aquest motiu
s’agafa una
 Mostra: Conjunt de casos extrets d’una població mitjançant alguna tècnica de
mostreig. És un subconjunt de la població i es representa per n.
 A cada un dels casos que formen la mostra se l’anomena individu i són els
facilitadors d’informació.
JMZ. TdR (2004)
23
CICLE DEL MOSTREIG
UNIVERS
Població
Mostra
Convidada
(part de la població
que es demana que
participi en la
recerca)
Mostra acceptant
(part de la mostra
convidada que
accepta participar)
Mostra productora
d’informació
(els que accepten i
realment aporten
informació)
Generalitzacions
Conclusions
JMZ. TdR (2004)
24
TÈCNIQUES DE MOSTREIG
 És habitual classificar les tècniques de mostreig en:
Mostreig aleatori simple
Probabilístiques
(tots els individus tenen
la mateixa probabilitat
de ser escollits en una
mostra)
Mostreig estratificat
Mostreig sistemàtic
Mostreig estratificat
proporcional
Mostreig estratificat
constant
Mostreig per conglomerats
Mostreig accidental o
causal
No probabilístiques
(en funció de la possibilitat
d’accedir a ells)
(no segueixen el principi
d’equiprobabilitat)
Mostreig incidental o
opinàtic
(es tria els
representatius
d’una població)
JMZ. TdR (2004)
que s’estimen
o significatius
25
CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA
 Les tècniques de mostreig garantitzen una sèrie de característiques de la mostra:
 Representativitat: Les característiques de la població queden reflexades en
la mostra.
 Grandària: El nombre d’individus o tamany de la mostra que es necessita, és
una de les qüestions que cal plantejar-se al dur a terme una recerca.
Existeixen diferents fórmules que permeten calcular la grandària de la mostra
en funció de diferents paràmetres:
 Poblacions finites o infinites (> 100 000 individus)
 Nivell de confiança o significativitat (95.5% o 99.7%)
 Error d’estimació (2%, 3%, 5%)
JMZ. TdR (2004)
26
INSTRUMENTS DE RECERCA: L’ENTREVISTA
 L’entrevista és una tècnica de recollida d’informació que implica una pauta
d’interacció verbal, immediata i personal, entre l’entrevistador i l’entrevistat.
 Les finalitats que se li atorguen a l’entrevista són:
 Instrument d’exploració: ajuda a identificar variables i relacions, a suggerir
hipòtesis i a guiar altres fases de la investigació.
 Complement d’altres mètodes per a obtenir informació sobre esdeveniments i
aspectes subjectius de les persones (creences, actituds, opinions, valors, etc.)
que d’altra manera no estan a l’abast de l’investigador.
 “Tres técnicas de recogida de datos destacan sobre todas las demás en
los estudios cualitativos: la Observación, la Entrevista en profundidad y
la Lectura de textos. Las tres, a su vez, se correspoden con las técnicas
más comunes de la recogida de datos de las técnicas cuantitativas: el
Experimento, el Sondeo o encuesta y el análisis de contenido” (Ruiz
Olabuénaga, 1996, 73).
JMZ. TdR (2004)
27
TIPUS D’ENTREVISTA
 Podem establir unes modalitats d’entrevista en funció de diferents criteris:
Pel seu grau
d’estructuració
Estructurada o
formal
Protocol de preguntes preestablertes amb una sèrie
limitada de categories de respostes que formula
l’entrevistador proporcionant a l’entrevistat les
alternatives de resposta que ha de seleccionar,
ordenar o manifestar el seu grau d’acord/desacord.
Pràcticament és un qüestionari administrat de
forma oral.
No estructurada
o informal
L’esquema i seqüència de les preguntes no estan
prefixats. Les preguntes acostumen a ser obertes i
l’entrevistat construeix la resposta.
Dirigida o
tancada
Pel seu grau de
directividat
JMZ. TdR (2004)
No dirigida o
oberta
Hi ha un llistat de qüestions que han de ser
explorats durant l’entrevista.
Es crea un clima de confiança per aconseguir que
l’entrevistat manifesti lliurament les seves opinions
i sentiments.
Cal motivar a l’entrevistat per a parlar sobre un
tema proposat amb les seves pròpies paraules.
28
TIPUS D’ENTREVISTA
Individual
Pel nombre de
participants
JMZ. TdR (2004)
Grupal
Un entrevistador i un entrevistat.
Un entrevistador amb un grup de persones.
Es recull informació en un context social on els
participants poden considerar els seus punts de
vista a la llum de les opinions dels altres.
La presència d’altres persones obliga a reflexionar
més, a contrastar les opinions.
29
PLANIFICACIÓ DE L’ENTREVISTA
Objectius
de l’entrevista
Mostreig de persones a
entrevistar
Desenvolupament
de l’entrevista
- d’acord amb els objectius de la
recerca
- Aleatori
- Opinàtic (informants claus)
- Contactar amb les persones
- Nombre de sessions i durada de cadascuna
- Escenari
- Modalitat de l’entrevista
- Guió de l’entrevista amb la naturalesa i
contingut de les preguntes
Transcripció
de l’entrevista
- Enregistrament de la informació (prendre
notes, gravació)
Anàlisis de la
informació
JMZ. TdR (2004)
30
REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA
 Prèviament a la realització de l’entrevista cal:
 Informar qui és la persona o institució responsable de la recerca.
 Comunicar el propòsit i els objectius.
 Explicar perquè ha estat triada la persona entrevistada.
 Naturalesa anònima o confidencial de l’entrevista.
 Demanar autorització per a enregistrar l’entrevista:
 “M’agradaria gravar el que va a dir-me, així no omitiré res. No em fio de
les meves anotacions perque podria oblidar quelcom important i, fins i tot,
podria canviar el sentit de les seves paraules…”
 Durant la realització de l’entrevista:
 Fase introductòria o inicial:
 Iniciar-la amb preguntes que proporcionin un clima agradable i acollidor.
Les preguntes són descriptives sobre dades demogràfiques i personals de
l’entrevistat. Es tracta d’afavorir la transició cap el tema central.
 Fase central:
 Amb les preguntes més complexes i amb més càrrega emocional, relatives
a creences, sentiments, opinions.
 Fase de tencament:
 Concloure amb preguntes de caràcter general.
JMZ. TdR (2004)
31
EL GUIÓ DE L’ENTREVISTA
 “No hay encuesta en la que no se emplee un cuestionario, ni entrevista en la
que no se cuente con un guión de entrevista […] El guión de las entrevistas
contiene los temas y subtemas que deben cubrirse de acuerdo con los objetivos
informativos de la investigación […] se trata de un esquema con los puntos a
tratar, pero que no se considera cerrado y cuyo orden no tiene que seguirse
necesariamente” (Vallés, 1997, 204).
JMZ. TdR (2004)
TEMES
SUBTEMES
1
1.1.
1.2.
………..……
2
2.1.
2.2.
2.3.
………………
3
3.1.
3.2.
………………
..........
................
32
REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA
 En acabar l’entrevista cal fer:
 Anotar en quines condicions s’ha dut a terme, comentaris i reaccions que
han pogut quedar al marge de l’enregistrament, aspectes no previstos que
l’entrevista ha pogut suggerir, etc.
 Etiquetar, amb les dades d’identificació necessàries, la cinta que conté
l’entrevista i el seu estoig.
 Manifestar el nostre agraïment a l’informant.
JMZ. TdR (2004)
33
TRANSCRIPCIÓ DE L’ENTREVISTA
 Hi ha dos tipus de buidat de les entrevistes realitzades:
 Buidat literal.
 Transcriure de manera íntegra el contingut de la gravació, incloent-hi les
preguntes, les repostes, les pauses, les exclamacions, etc.
 És el més aconsellable ja que suposa disposar de tota la informació
obtinguda en un suport escrit, podent fer-se noves lectures tants cops com
faci falta. Aquest buidatge suposa, però, un procediment laboriós i costós.
 Buidat no literal.
 Buidat temàtic centrat només a les respostes que es consideren
rellevants i transcriure-les literalment quan siguin significatives.
 En el document resultant cal diferenciar clarament el què és literal del
què no ho és (usant, per exemple, cometes o cursiva).
JMZ. TdR (2004)
34
Descargar

La recerca: tipus, tècniques i instruments